Et vaig donar la meva lluna,
les estrelles i les postes de sol.
El meus, que varen passar
a ser els nostres,
somnis, desitjos i ilusions.
Però aquells matins,
empresonats al llit,
de mirades sense fi,
de converses mudes i delit,
han finit.
Sols espero que qui,
pugui altro cop fruir,
de la teva rialla,
el teu dolç somriure,
l'apasionada besada,
i la intensa abraçada,
la gaudeixi com nosaltres vam tenir.
Que pugis altre cop gaudir,
de la felicitat compartida,
de la joia embogida,
i de les ganes boges de l'altre.
Que uns altres braços,
t'abracin.
Que uns altres llavis,
et besin.
Que altres dits,
t'acaricïin.
I d'altres mots,
et tranquilitzin.
I que per sobre de tot,
siguis feliç.
Record dolç i etern,
guardaré del dostre dolç encontre,
i dins al cor ben ferm,
l'emprempta i serà perenna.
Que la felicitat,
un cop amb mi tinguda,
la trobis amb algú altre,
que és segur que serà molt ben rebuda.
Tot canvia, tot muta,
i tothom és diferent i irrepetible.
Però espero fermament,
que l'amor i estima
sense xarxes ni reserves,
ni ombres ni entrebancs,
que nosaltres teníem,
el puguis altre cop sentir i tenir,
i potser aquest cop,
el puguis per sempre mantenir.